I listened to the audio version of the book before buying the print edition. I was in the corporate world for many years, with a few of those in commodities. During this period, I did not consider commodity traders' immense impact on our politics, the price of commodities, and the dominance of a few companies in this sphere.

The book is gripping, giving me much food for thought, be it the concept of corporate strategy, the impact of business on geopolitics, or any other associated area.

Consider the book to be a launchpad for a more detailed study. ( )

El llibre està ben estructurat i aporta molta informació sobre uns actors poc coneguts del comerç internacional, els comerciants de commodities. Els autors són periodistes econòmics a Bloomberg, i es nota; saben escriure, tenen accés a bones fonts i expliquen les històries de forma completa, incloent diversos punts de vista.

En resum, un comerciant de comodities té el mateix paper econòmic que un distribuïdor. Aprofita les diferències de preu per comprar barat a un lloc per vendre més car a un altre. Una sèrie d'esdeveniments van contribuir a que es creessin unes poques corporacions gegantines dedicades a aquesta activitat.

a) El primer factor fou l'obertura de mercats que prèviament havien estat tancats, especialment el del petroli. La dominància de les grans companyies de petroli, conegudes com les “Set Germanes” es va atenuar per l'onada de nacionalitzacions que va irrompre en els països del Orient Mitjà en la dècada de 1970. Sobtadament, el petroli que havia estat confinat en la cadena de subministres d'una companyia, des del pou de petroli a la refineria i d'aquí a la benzinera, passar a ser comprat i venut lliurament, i els preus que anteriorment havien oscil·lat poc començaren a variar. Els països productor passaren a tenir més poder sobre el petroli, i començaren a tractar amb els comerciants de commodities . Aquest procés va crear un nou tipus da país, el petroestat.

b) El col·lapse de la Unió Soviètica en 1991 fou el segon esdeveniment que, de cop i volta, redibuixà una xarxa mundial de relacions econòmiques i fidelitats polítiques. Els comerciants de commodities irromperen de ple en un espai prèviament de difícil accés i governat per la planificació econòmica, portant-hi les lleis del mercat. Enmig del caos dels primers anys, no tant sols es convertiren en els salvavides de mines i fàbriques que lluitaven per sobreviure, sinó també apuntalaren governs de països acabats de néixer. A canvi, passaren a poder tenir accés a recursos naturals en uns termes extremadament avantatjosos.

c) El tercer factor fou l'espectacular creixement econòmic de la Xina a partir especialment de l'any 2000. A mida que la Xina s'anava industrialitzant, va crear una gran demanda de commodities. El resultat fou un increment en el comerç internacional de commodities, i conseqüentment provocant un creixement del seu preu. A mida que els comerciants de commodities anaven cercant per tot el món fonts de recursos per alimentar la demanda insaciable de la Xina, ajudaren a crear noves relacions econòmiques entre la Xina i els països que disposaven dels recursos naturals a Llatinoamèrica, Àsia i Àfrica.

d) El quart factor fou el creixement, a partir de la dècada de 1980, de l'ús dels instruments financers en l'economia mundial i el creixement del sector bancari. Si anteriorment es necessitava un gran capital per poder comprar els grans volums requerits en el mercat de commodities, el comerciats passaren a passaren a disposar de préstecs i garanties bancàries, permetent-los comprar quantitats molt més grans i mobilitzar sumes de diners molt majors.

Els comerciants de commodities practiquen l'arbitratge, explotant les diferències de preu entre localitats. Com que contínuament estan comprant i venent, els hi és indiferent que el preu pugi o baixi. El que els interessa és la disparitat de preus –entre diferents ubicacions, diferents qualitats o formes d'un producte, i diferents dates de lliurament -. Aprofitant les diferències de preu, contribueixen a que els mercats siguin més eficients , dirigint els recursos cap els usos on tenen més valor.

Durant molts anys, les grans companyies de comerç de commodities han tingut una influència notable en alguns mercats i en alguns països productors, provocant veritables abusos. Algunes de les grans empreses del sector han trobat formes creatives de fer negocis en entorns d'alt risc. Poden atorgar préstecs a països inestables del Tercer Món (Txad, p.e.), utilitzant com a garantia els ingressos de la venda de matèries primeres del país per un llarg període d'anys. La novetat es que el diners del préstec no són del comerciant de commodities, sinó que aquest els ha obtingut del mercat internacional de capitals (fons de pensions de funcionaris dels EEUU, p.e.) a canvi d'una bona taxa d'interès.

Actualment ha augmentat el nombre d'empreses en aquesta activitat, reduint la importància relativa de les grans cases. Un comerciant de commodities ja no pot dictar els preus d'un recurs en contra de les forces de l'oferta i demanda mundial. Però si que han influenciat a governs perquè adoptin polítiques que afavoreixen els seus interessos, fins hi tot en països del primer món, com per exemple l'ús d'etanol com a component de la benzina als Estats Units.

A partir de la meitat de la dècada dels 2010 han aparegut una sèrie de factors que estan canviant les regles del joc d’aquest tipus d’empreses, unes afavorint-les i altres dificultant-ne les seves activitats. Podem destacar les següents:

a) Internet ha afavorit una major transparència de preus a nivell mundial, de forma que un dels avantatges competitius dels comerciants de commodities i un factor sobr eel que havien invertit molts diners (oficines, analistes,..) es redueix, encara que no s'anul·la.

b) A partir dels mandats d’Obama, l'activitat de les comercials de commodities comença a estar regulada d’alguna manera, atès que Estats Units pot sancionar aquelles empreses que utilitzen el dòlar per comerciar, ja sigui directament o indirecta. El govern americà ja no tolera empreses que es salten les sancions que dicta contra alguns països (Veneçuela, Cuba, Rússia, ..), i multa de forma important a bancs i empreses que es salten les sancions, encara que les empreses pertanyin a socis occidentals (BNP, p.e.). Aquest fet implica que els comerciants més ossats estan assumint riscos molt alts quan tracten amb determinats països, reduint de fet el seu camp d'actuació.

c) La demanda de petroli i carbó, dues matèries primeres que tenen molt pes en el compte d'explotació dels grans comerciants de commodities, te un horitzó compromès, ja sigui perquè la seva oferta anirà disminuint o perquè la demanda de fonts d'energia fòssils tendirà a la baixa. Per un altre cantó, la substitució de combustibles fòssils per electricitat en moltes activitats ha fet augmentar la demanda de nous minerals, creant oportunitats de negoci on abans no n'hi havia.

d) Si bé el món ha experimentat un gran increment de comerç internacional en les últimes dècades, les guerres comercials entre blocs pot posar traves serioses a la lliure circulació de productes. La tendència en els països rics de disposar d'aliments de proximitat fracciona el mercat mundial, reduint la demanda de productes d'origen llunyà. Les restriccions al comerç imposades a partir dela crisi del COVID tenen un paper similar.

e) La demanda de commodities per part de Xina creix a un ritme menor (7% versus 14% anual), provocant que el mercat ja no tingui uns creixements explosius. Addicionalment, empreses xineses estan començant a actuar com a comercials de commodities, creant uns competidors potencialment formidables. Per acabar-ho d'adobar, normalment els nous competidors xinesos no estan afectats per les sancions d'Estats Units.

Malgrat les dificultats esposades (i algunes més que sorgiran), en tan que hagin diferències de preus mundials i demandes insatisfetes, el comerciants de commodities tindran un paper rellevant en l'economia mundial. Esperem que el seu comportament pugui ser regulat per les democràcies occidentals per evitar abusos.

Entre els comerciants de commodities destaca el paper representat per Marc Rich (1934-2013). Un innovador dintre del sector, ha estat l'autor de moltes de les malifetes que es poden atribuir a aquestes empreses. Ja no és que enganyés al fisc d'Estats Units i també comprès petroli a l'Iran durant la crisis dels hostatges americans, fet que el feu figurar entre la llista dels més buscats pel FBI, es que Marc Rich és un personatge que, sense cap escrúpol venia petroli (iranià) al regim de Sudàfrica durant l'època en que l’ONU va decretar un embargament contra el règim d’apartheid . Aquest exemple de responsabilitat social va obtenir la ciutadania espanyola a l'haver de marxar d'Estats Units, i era un habitual de les festes de Marbella, on tenia una casota i molts amics. El propi rei d'Espanya va influir perquè Bill Clinton el perdonés. A vegades les circumstàncies uneixen el pitjor de cada casa.

Un parell de llibres que complementen aquest:
* Endless Appetites, de Alan Bjerga. Està centrat en els mercats d'aliments, segurament l'àmbit més sensible del comerç internacional. Publicat el 2011, ja descrivia moltes de les conductes dels comerciants de commodities.
* Nature's Evil, d'Alexander Etkind. És una història cultural dels recursos naturals. Explica com la desigual dispersió geogràfica dels recursos naturals va ser el principal motor del comerç, que al seu torn va provocar el creixement econòmic i l'acumulació de riquesa. Els diferents tipus de matèries primeres tenen implicacions polítiques diferents i donen lloc a diferents institucions socials. Quan un país canvia la seva dependència d'una mercaderia a una altra, això sovint condueix a conflictes que poden escalar a guerres i revolucions. ( )

A few years ago I was looking around for books on commodities, options, and futures markets, and the best I was able to come up with was, "The Futures" by Emily Lambert, which was just okay.

This book just came out. Written by two longtime commodity correspondents from the Financial Times and Bloomberg, it is an inside view of the recent history and development of commodity trading. The book takes a neutral tone (leftists will likely find it too soft; liberals too harsh), and explores some of the biggest personalities and most powerful trading houses in the commodities markets over the past century, right up to present day.

Commodities are an integral part of globalization. Commodity traders have been the ones to integrate marginalized markets (Iran and Cuba during embargoes, South Africa during apartheid, Russia after the fall of the USSR) when no one else will. They willing to do neoliberalism's dirty work and demonstrate just how borderless financial capital really can be.

After reading this book, I'm left wondering: is carbon going to be the next commodity, will commodity traders get involved, and how?

I enjoyed this book. It was well researched, well balanced, and had good pacing. Although it is not a comprehensive history of all commodity markets (no book could cover so much material), the authors have carefully chosen markets that defined various eras. ( )

Fewer compelling stories, portraits and anecdotes than I want from a book of this length. It covers the bases, but is competent rather than compelling.

> Without the traders, the economy of apartheid South Africa would almost certainly have collapsed many years earlier than it did. Chris Heunis, a South African minister, admitted that Pretoria had more difficulties buying oil than arms, and that the oil embargo ‘could have destroyed’ the apartheid regime. … Buying crude oil from the traders had cost the country an additional 22 billion rand (more than $10 billion) over a decade. In one single contract in 1979, Rich was able to sell South Africa millions of barrels of crude at $33 a barrel that he had bought at the official price of $14.55 a barrel, charging a 126% premium

> By the early 2000s, a few giant traders had accumulated a large share of the flow in oil, metals and agriculture – a formation that has remained remarkably constant up to the present day. In agriculture, Cargill, by absorbing Continental, accounted for approximately 40% of all US exports. In oil, Vitol had expanded to become the leading trader; Glencore was the dominant force in metals. Behind them, Trafigura was growing rapidly. Only in the North American gas and power market was there still fierce competition, as Wall Street banks and trading houses scrambled to fill the gap left by Enron.

> Faced with the impossible task of buying cotton without banknotes, Cargill hit on a novel solution: it would simply print its own. And so it asked a local company to print 7.5 billion Zimbabwean dollars, worth about $2.2 million, in 5,000- and 10,000-Zimabwean dollar bills. To guarantee the notes, it deposited funds at a local bank. This Monopoly money, which looked a bit like a cheque, carried the logo of Cargill Cotton and the signatures of two of its top local executives. … Zimbabwe was suffering from hyperinflation, with consumer prices increasing at a rate of about 365% per year. With banknotes in short supply, the recipients of Cargill’s Monopoly money tended to spend it rather than take it to the bank. When the notes finally trickled into the bank, their value had been eaten away by inflation, sharply reducing Cargill’s actual payout in dollar terms.

> Faced with spiralling prices and a population fearful of shortages, China’s premier turned to the only group of people who could be relied on to secure food supplies no matter what the weather: the commodity traders. Beijing didn’t have to phone many traders. If Vitol, Glencore and Trafigura were the leading traders of oil and metals, the trade in food commodities was dominated by four companies, known as the ‘ABCD’: Archer Daniels Midland, Bunge, Cargill, and Louis Dreyfus.

> Agricultural commodity traders, on the other hand, buy from thousands of individual farmers. That makes the traders’ job harder, but it also provides an opportunity: dealing with so many farmers gives the largest traders valuable information

> In AD 301 the Roman Emperor Diocletian imposed a cap on the prices of hundreds of goods in response to ‘greed’ which ‘raves and burns and sets no limit on itself’. In 1897, Germany’s Reichstag banned trading in wheat futures after a disastrous harvest sent prices soaring. And in the 1950s, US politicians outlawed the trading of onion futures – a ban that has remained in place to this day.

> The old-fashioned business model of the commodity trader, buying in one place and selling in another at a profit, was becoming all but impossible to sustain. The traders could have taken their cash out of their companies and gone home, but that was not their style. Instead, most of the commodity traders followed the path pioneered by Glencore and Cargill of investing in assets, using their profits to build their own supply chains, including mines, oil tankers, warehouses, flour mills and more. ( )