Fernand Deligny (1913–1996)

En aquesta obra Fernand Deligny ens descriu els nois amb qui va compartir la seva vida d'experiències socials diferents, aquests adolescents rebutjats, marginats , etiquetats i expulsats de centres on es pretenia que fossin reeducats i insertats en un sistema social que mai els admetria, que contínuament els aniria escupin cap a fora per psicòtics, delinqüents, rebels i inadaptats. En la primera part ens descriu el Pabelló 3 de l'Asil d'Armantièrs, ens dona a conèixer molts dels nois que arriban allà i ens explica el perquè hi han anat a parar, cada un d'ells es descrit de forma quasi poètica i amb un respecte immens. Datat al 1943. La segona part Els vagabonds eficaços és del 1946, les experiències narrades en forma de diari, quan era director del Centre d'Observació per a infants inadaptats a Lille. La tercera part és de l'anyn 1950 i relata l'experiència de la "Grande Cordée", on té als seu càrrec nois inadaptats de París. Quarta part, ens parla del grup i la demanda a propòsit de la Grand e Cordée. En la cinquen a part ens parla de la càmara com a instrument per dóna publicitar el que fan aquells que no tene veu dins la societat. Acaba amb una carta escrita el 14 de juliol del 1969.
Deligny va ser un revolucionari, primer comunista però cada cop més anarquista, volia ajudar aquests nois sense imposar-los les lleis socials preestablertes pel món capitalista. La seva primera mesura aplicada a Armentièrs : abolir els càstigs i oferir als interns la llibertat obrint les portes de la institució que fins aquell moment havien estat barrades.… (mer)

os Vagabundos Eficaces sea, tal vez, la obra más conocida de Fernand Deligny. En ella se desgrana, en forma de diario, la experiencia del autor con niños delincuentes, con niños maltratados, con niños que se rebuscan la vida en las entrañas de la ciudad. A través de una pedagogía teñida de poesía es capaz de mostrarnos la otra cara de ese mundo sucio y ennegrecido, de esas entrañas dolorosas de la vida. Los vagabundos eficaces nos hablan de los profesionales que acompañan a esos niños y a pesar de la crítica corrosiva a ese gremio más o menos compacto, los sitúa en el orden de la "presencia ligera", del estar presente sin marcar ni dominar el territorio, del dejar crecer sin torcer sus cuerpos. El texto es una mezcla de vida y pedagogía, de tinta y sudores, de reflexiones y caminos a través de múltiples geografías y experiencias vitales. Pero sobretodo, es la vida del "director de una guerrilla" de muchachos empeñados en vivir la vida, a pesar de todo.… (mer)