Lluis Permanyer

TÀPIES I LES CIVILITZACIONS ORIENTALS

Trobo ben lögic que la gent encuriosida per la fama
mundial d'Antoni Tàpies i una mica perplexa davant d'una
obra pictòrica que li diu quelcom però que no acaba d'entendre,
decideixi de llegir les seves memòries1 amb
l'esperança de trobar-hi per fi la clau interpretativa. No em sem-
blarà gens estrany que li cridi l'atenció de veure, ja abans
d'encetar el text, una pagina blanca amb només aquestes
frases:

Hou K'ieou-tsen deia Quin és
l'objectiu suprem del viatger?
l'objectiu suprem del viatger
es ignorar on va
Lie Tsen, El veritable classic del buit perfecte.

És probable que el sobti el fet que en un lloc tan important
faci esment d'un escriptor oriental. Pot fins i tot suposar
que l'autor ho ha fet amb la pretensió d'enlluernar, de
voler presumir d'una cultura per a esperits selectes. No cal
dir que aquesta gent s'astoraria en saber que la citació
esmentada no és un cas aillat, sinó que als seus escrits empra
aquesta mena de citacions amb una certa freqüència.2 En
efecte, els seus textos apareixen sovint trufats de citacions
de poetes i de filòsofs d'Extrem Orient. I és més; als seus
articles i als seus llibres hi és patent una admiració no gens
dissimulada envers aquelles civilitzacions llunyanes. Però
és que si la gent en mirar la seva pintura en lloc d'embadalir-se
amb el dit admirés amb cura la Lluna,3 també hi...… (mer)