HemGrupperDiskuteraMerTidsandan
Känner du till SantaThing, LibraryThings julklappsbyte?
avfärda
Denna webbplats använder kakor för att fungera optimalt, analysera användarbeteende och för att visa reklam (om du inte är inloggad). Genom att använda LibraryThing intygar du att du har läst och förstått våra Regler och integritetspolicy. All användning av denna webbplats lyder under dessa regler.
Hide this

Resultat från Google Book Search

Klicka på en bild för att gå till Google Book Search.

Laddar...

Leonardo and the Last Supper (2011)

av Ross King

MedlemmarRecensionerPopularitetGenomsnittligt betygOmnämnanden
353553,469 (3.76)31
Tells the complete story of the creation of The Last Supper mural: the adversities suffered by the artist during its execution; the experimental techniques he employed; the models for Christ and the Apostles that he used; and the numerous personalities involved -- everyone from the Leonardo's young assistants to Ludovico Sforza, the Duke of Milan who commissioned the work.… (mer)
Senast inlagd avprivat bibliotek, suzecate, glhs, mamarracq, alanreno, Steve_Walker, daurizion, jocelynelise_, Pezski
Laddar...

Gå med i LibraryThing för att få reda på om du skulle tycka om den här boken.

Det finns inga diskussioner på LibraryThing om den här boken.

» Se även 31 omnämnanden

Visar 5 av 5
Ross King ha escrit una sèrie de llibres narrant el procés de creació d’una obra d’art emblemàtica del Renaixement (ja sigui la cúpula de la basílica de Santa Maria del Fiore a Florència, les pintures de la volta de la Capella Sixtina a Roma o el mural del Sant Sopar al convent de Santa Maria delle Grazie de Milà) amb un relat biogràfic de l’autor (Brunelleschi, Miquel Àngel, Leonard da Vinci). Tot això passa a la Itàlia renaixentista, i els relats expliquen be el context de l’obra; qui l’encarrega (usualment personatges sinistres com el Papa Juli II o en aquest cas Ludovico Sforza, duc de Milà), els mètodes i la composició de l’equip de treball, els amics i els rivals, les guerres que capgiren el calendari d’execució de l’obra i sempre, la vida i la personalitat de l’artista principalment en el anys de la creació de l’obra tractada. L’obra escollida en aquest llibre és el Sant Sopar de Leonard da Vinci.

Leonardo da Vinci va néixer el 1452, fill il·legítim d’un important notari de Florència, i en la seva adolescència va aprendre l’ofici d’artista en el taller de Verrochio, el qual feia d' orfebre, ferrer, pintor, escultor i fonedor, permetent a Leonard aprendre una molt bona base; en pintura però, només va pintar a l’oli i al tremp d’ou sobre panells de fusta, no pas pintura al fresc. Si be va produir algunes obres mestres a Florència, el 1482 i amb 30 anys va marxar cap a Milà oferint-ser com a enginyer militar al duc de Milà. Però paradoxalment els encàrrecs que rebé foren principalment els de produir l’escenografia i vestits per desfilades militars, festes i celebracions en honor de Ludovico Sforza.

El 1494 Leonard da Vinci havia dedicat entre vuit i deu anys a modelar en argila i cera el motllo per fer l’escultura d’un gegantesc cavall (sobre el que posteriorment s’erigiria la figura del pare de Ludovico Sforza) segons la tècnica de modelatge per cera perduda, quan les setanta tones de coure necessàries per fer l’obra foren requisades pel propi patró de l’escultura (l’inefable Ludovico Sforza) per fabricar tres canons, que considerava necessaris per contenir l’agressiu avanç cap al Nord d’Itàlia de l’exercit del Regne de Nàpols. Leonard i el propi Ludovico es van quedar sense escultura, i la humanitat no sabrà mai quin tipus d’escultor hagués estat Leonard. Aquest cas té similituds amb l’aturada en l’inici de l’execució del mausoleu del Papa Juli II que el propi Juli II va imposar a Miquel Àngel per, a continuació, encarregar-li les pintures de la volta de la Capella Sixtina.

Entre els acompanyants de Leonard sempre apareix Salai, un jove ajudant, model, company i finalment pintor. El fet que sempre estigués en el cercle més proper a Leonard malgrat el seu comportament poca solta ha fet pensar que mantenia una relació íntima amb el pintor.

Leonard va adquirir la reputació de no acabar les seves obres, si be aquest fet no era el resultat d’una manca de competència sinó per l’alt nivell d’exigència que l’artista s’imposava i també pels seus múltiples interessos, fent tot plegat que s’allargués el temps necessari per executar els encàrrecs. Leonard va combinar l’execució del Sant Sopar amb diversos encàrrecs petits i grans, així com amb les seves investigacions sobre la factibilitat de construir ginys voladors, il·lustracions de figures matemàtiques del llibre Summa de Arithmetica de Luca Pacioli i altres activitats.

Malgrat aquesta fama Ludovico Sforsa va fer-li l’encàrrec de pintar el refectori del convent de Santa Maria delle Grazie, el qual inicià el 1495. Atesa la nul·la experiència de Leonard en pintura al fresc, va prendre l’arriscada decisió d’usar una nova tècnica, la tempera d’oli, que combinava el dos mètodes que ell coneixia be. Aquesta li permetia addicionalment evitar algunes limitacions importants de la pintura al fresc, com retocar la pintura tantes vegades com volia –molt propi de Leonard- i usar determinats colors (blau ultramarí, vermelló,..) que eren impracticables en la tècnica de la pintura al fresc.

El Sant Sopar és una pintura que incorpora bastantes innovacions. L’estil, tempera d’oli, els colors, molts elaborats pel mateix Leonard, l’ús dels colors complementaris i, per sobre de tot, l’ús de la perspectiva. Algunes figures d’apòstols tenen característiques força andrògines (Sant Joan, Felip) però aquesta característica estava ben assentada en els cànons culturals de l’època. Destaca també l’alt nivell de detall en tota l’obra. Acabat el 1498, és la pintura més famosa de Leonard –potser amb el permís de La Gioconda- i una de les obres que defineixen el Renaixement.

Lluis XII de França i Napoleó van voler extreure la pintura del seu lloc i portar-la a França. L’obra ha patit humitats, fums de cuina, vàries restauracions maldestres, inserció d’una porta, humitats, inundacions, bombardejos a la Segona Guerra Mundial, i l'espai del refectori s’ha usat com a estable i com a paller. Malgrat una última restauració ben feta de 22 anys de durada, alguns crítics diuen que el 80% de l'obra actual és restauració i el 20% restant és obra atribuible de Leonard. A partir de còpies fetes al principi del 1500 es pot deduir el que s’ha perdut. Ara la pintura és més un ideal que no pas una realitat tangible.

En el text del llibre hi ha una raresa que em sembla una mica fora de lloc. El llibre El codi Da Vinci de Dan Brown apareix com a crossa per comentar les diferents possibilitats d'assignar una figura a Sant Joan o Maria Magdalena. Es pot dir que aquest recurs apropa l’obra a l’experiència del lector no especialitzat, però aquest ús és una mica desconcertant sense aportar un valor afegit clar. Certament és original, però penso que no és bo pel llibre. I el fet que el llibre hagi fet augmentar el nombre de visitants a Santa Maria delle Grazie no és justificació.

El llibre inclou en 11 pàgines una bibliografia molt completa; com a curiositats, cal dir que inclou 8 llibres de Martin Kemp, un dels majors especialistes en Leonard; i també inclou un llibre escrit pel mateix Ross King.

I d’aquí a pocs anys el llibre, o de forma més general la interpretació del Sant Sopar o més generalista encara, l’enteniment de l’art europeu dels primers 1700 anys serà de difícil comprensió per a la majoria d’europeus que no coneixeran res d’història sagrada. Saber distingir entre profeta, apòstol, evangelista, beat, sant, Mare de Déu, advocació mariana, Déu Pare, Fill i Esperit Sant serà un coneixement que poca gent tindrà –independentment de les seves creences- i que dificultarà a l’observador ocasional saber i interpretar què és el que estarà veient. ( )
  JordiGavalda | Jul 10, 2019 |
Who knew there would enough material to write a book about one painting? I loved this book. It's been a month since I finished and I like to re-tell some of the stories in it, like about what happened to the clay model of Leonardo's giant horse statue he never got to finish. Or how Leonardo felt at times like never really had "arrived." Or that he really just wanted to make war machinery, but always got overlooked for engineering jobs. Young Leonard had trouble focusing and finishing things, and was squirrelly to his job commitments. How encouraging it would have been to learn these things about him when I was in my 20s. These are the kinds of things that need to be taught in art school. Now I just need to plan my visit to Italy to see the Last Supper.

( )
1 rösta kerchie1 | Jun 9, 2017 |
Ross King's Leonardo and the Last Supper (Walker & Company, 2012) offers a good mix of biographical detail on da Vinci and his career, the historical context around the creation of his "Last Supper," and an analysis of the painting itself (from the possible models used to the food on the table to the way the painting fit into the room where it was created). King debunks a good few of the myths that have sprung up about the work (no, John is not Mary Magdalene, and no, the same model wasn't used for both Jesus and Judas), and uses a fair number of interesting digressions to explore other da Vinci works and aspects of both his life and the lives of those connected with the painting.

A bit more slow-going than some others of King's books, but still readable and interesting. ( )
1 rösta JBD1 | Nov 24, 2012 |
Despite its iconic status, I knew very little about Leonardo da Vinci's The Last Supper before reading Ross King's book. I know a lot more about it now. This isn't a dry analysis of Leonardo's technique. It's an informative and entertaining look at Leonardo da Vinci's life, particularly the years spent in the court of the Duke of Milan. King puts the work into its historical context within Leonardo's career, the Renaissance art world, and the political climate in Milan in the late 15th century.

After reading about Leonardo's trail of unfinished projects leading up to The Last Supper, I think it's a wonder that he completed it. Since Leonardo didn't use the typical fresco technique, he had a wider range of colors available to him. Unfortunately, the painting began to show signs of deterioration even within Leonardo's lifetime. After centuries of well-meaning but disastrous preservation and restoration efforts and near-destruction from a World War II bombing, it's amazing that there's anything left to see. My bucket list now includes a trip to Milan to see what's left of the mural in person. I wish I could have done that about 500 years ago!

This review is based on an electronic advanced reading copy provided by the publisher through NetGalley. ( )
1 rösta cbl_tn | Oct 28, 2012 |
The subject matter appeared to be quite intriguing, but I simply couldn't get into this book.
  BookDivasReads | Oct 26, 2012 |
Visar 5 av 5
“The Last Supper” seemed to many to be a miraculous work of art because its revolutionary combination of realism, dramatic power and attention to detail was unlike anything that had come before. Leonardo had created a new standard for painterly excellence in the Renaissance. Yet Henry James called it “the saddest work of art in the world,” because it had for hundreds of years been on the verge of falling into invisibility. By casting light on the historical context of “The Last Supper,” King has enabled us to see the painting anew.
 
By the age of 42 (in an era in which life expectancy was 40), Leonardo da Vinci had yet to create anything commensurate with his lofty ambitions. At that point, Ross King writes in his new book, “Leonardo and ‘The Last Supper,’ ” he “had produced only a few scattered paintings, a bizarre-looking music instrument, some ephemeral decorations for masques and festivals and many hundreds of pages of notes and drawings for studies he had not yet published, or for inventions he had not yet built.” Too many of his projects — like creating a gigantic bronze horse on commission for Lodovico Sforza, the ruler of Milan — had gone unfinished; other projects having to do with architecture, military engineering and urban planning had not found patrons.....
tillagd av marq | ändraNew York Times, MICHIKO KAKUTANI (Oct 29, 2012)
 
Du måste logga in för att ändra Allmänna fakta.
Mer hjälp finns på hjälpsidan för Allmänna fakta.
Vedertagen titel
Originaltitel
Alternativa titlar
Första utgivningsdatum
Personer/gestalter
Information från den engelska sidan med allmänna fakta. Redigera om du vill anpassa till ditt språk.
Viktiga platser
Information från den engelska sidan med allmänna fakta. Redigera om du vill anpassa till ditt språk.
Viktiga händelser
Information från den engelska sidan med allmänna fakta. Redigera om du vill anpassa till ditt språk.
Relaterade filmer
Priser och utmärkelser
Information från den engelska sidan med allmänna fakta. Redigera om du vill anpassa till ditt språk.
Motto
Information från den engelska sidan med allmänna fakta. Redigera om du vill anpassa till ditt språk.
I wish to work miracles. - Leonardo da Vinci
Dedikation
Information från den engelska sidan med allmänna fakta. Redigera om du vill anpassa till ditt språk.
For my father-in-law Sqn. Lhr. E. H. Harris RAF (Rtd)
Inledande ord
Information från den engelska sidan med allmänna fakta. Redigera om du vill anpassa till ditt språk.
The astrologers and fortune-tellers were agreed: signs of the coming disasters were plain to see.
Citat
Avslutande ord
Information från den engelska sidan med allmänna fakta. Redigera om du vill anpassa till ditt språk.
(Klicka för att visa. Varning: Kan innehålla spoilers.)
(Klicka för att visa. Varning: Kan innehålla spoilers.)
Särskiljningsnotis
Förlagets redaktörer
På baksidan citeras
Information från den engelska sidan med allmänna fakta. Redigera om du vill anpassa till ditt språk.
Ursprungsspråk
Information från den engelska sidan med allmänna fakta. Redigera om du vill anpassa till ditt språk.
Kanonisk DDC/MDS

Hänvisningar till detta verk hos externa resurser.

Wikipedia på engelska (1)

Tells the complete story of the creation of The Last Supper mural: the adversities suffered by the artist during its execution; the experimental techniques he employed; the models for Christ and the Apostles that he used; and the numerous personalities involved -- everyone from the Leonardo's young assistants to Ludovico Sforza, the Duke of Milan who commissioned the work.

Inga biblioteksbeskrivningar kunde hittas.

Bokbeskrivning
Haiku-sammanfattning

Snabblänkar

Populära omslag

Betyg

Medelbetyg: (3.76)
0.5
1
1.5
2 1
2.5
3 11
3.5 7
4 18
4.5 2
5 5

Är det här du?

Bli LibraryThing-författare.

 

Om | Kontakt | LibraryThing.com | Sekretess/Villkor | Hjälp/Vanliga frågor | Blogg | Butik | APIs | TinyCat | Efterlämnade bibliotek | Förhandsrecensenter | Allmänna fakta | 152,473,839 böcker! | Topplisten: Alltid synlig