Jordi Rovira

L'autor en explica la vida de Joana Biarnès , considerada la primera fotoreportera catalana i espanyola. Inicia la seva activitat acompanyant al seu pare per camps de futbol i d´hoquei als anys 50. Ell és qui li ensenyarà l'art de la fotografia i li donarà pautes per fer la feina ben feta vagi allà on vagi. estudiarà periodisme i les seves fotos sobre la Riuada de Terrassa de l'any 1962, seran una mostra del que es capaç de fer com a fotografa. En acabar periodisme la contracta el diari Pueblo de Madrid i se'n va a la capital d'Espanya, on si estrà una vintena d'anys portant una vida trepidant seguint les vicissituts dels personatges ceĺebres d'aquests anys. Ella retratarà Orson Wells, Ava Gadner, Dalí, Carmen Sevilla, Lola Flores, Luis Miguel Dominguín, El Cordobés, Amanda Lear, Massiel, Jackelin Kennedy, Els Beatles, Luis Buñuel, Caterine Deneuve, Audrey Hepburn, Raphael., Roman Polansky...També farà reportatges d'investigació com el dels maltractamenst infringists als alumnes de l'nternat dels Salessians San Fernando a 12 quilòmetres de Madrid. Quan abandona el diari Pueblo crea les seva pròpia agència i no para de viatjar als EEUU i a Mèxic. Però en arribar els anys 80 veu amb desaprovació que la professió canvia i no li agrada gens el gir que que dona, per aquest motiu deixa la professió i s'intal.la a Eivissa, on crea un restaurant que ben aviat serà famós, Ca Na Joana. Sembla que s'hagi oblidat de la fotografia i ara es dedica amb cos i ànima al seu restaurant, acompanyada del seu marit en Jean Michel que també deixa la tasca periodística per ser el sommellier del restaurant. En arribar l'edat de la jubilació, tanca el restaurant i se'n va a viure a Viladecavalls a costat de la seva germana Montse. La idea es una vida tranquilla i reposada però no serà així, arrel del 60 aniversari de la Riuada de Terrassa les seves fotos s'exposen i això desferma un interès excepcional per la seva obra. Molta gent s'interessa per la seva tasca fotogràfica, les capses apilades al garage comencen a obrir-se i repo ajuda per a clasificar i ordenar tot aquell bé de déu d'informació d'uns anys trascendentals, el final del franquisme i línici de la democràcia. I axií a poc a poc es desvetlla novament la seva passió per la fotografia quan creia que era una cosa del passat. Xerrades, invitacions a festivals fotgràfics, un documental, reconeixement a la seva obra. La Generalitat li dona la Creu de Sant Jordi (2014), Medalla d'honor de la Ciutat de Terrassa (2017). Tot un somni, però la malaltia aturarà aquest somni el 19 de desembre del 2018. Morirà amb 83 anys.
Es un llibre farcit d'anècdotes, fàcil de llegir i ineressant, però hi ha un greu error a la pàgina 438, quan situa l'inici de les Olimpíades al 1995.… (mer)